instal·lació elèctrica

COMPONENTS DEL QUADRE GENERAL DE PROTECCIÓ

Conegut ja el funcionament del magnetotèrmic i del diferencial, veurem ara els elements que el componen.

Interruptor de control de potència (ICP): Forma part de l'equip de mesura i que controla la potència màxima contractada amb la companyia elèctrica. La seva missió és controlar la potència màxima demandada per la instal·lació, per la qual cosa es considera com un element de control i no de seguretat. És un interruptor magnetotèrmic i provoca l'obertura instantània de la instal·lació com a conseqüència d'un excés de consum sobre la potència contractada. Com que és un magnetotèrmic ens protegeix també de curtcircuits i sobrecàrregues, encara que aquesta no és la seva funció principal.

El límit d'intensitat de l'ICP ve definit per la potència contractada. Vegem-ho amb un exemple:

                                Potència (P) = Tensió (V) x Intensitat (I)

            Potència contractada = 5500 W                I = P / V

            Tensió de la xarxa = 220 V                          I = 5500/220

            Intensitat =?                                                  I = 25 A

La potència contractada ve determinada pels diferents aparells que consumeixen energia en la nostra llar. Aquesta sol ser 3300 W, 5500 W, 8800 W, etc.

Per calcular la potència a contractar, tingues en compte que no sempre tindràs tots els aparells encesos a la vegada.

Interruptor general automàtic (IGA): Es tracta d'un interruptor magnetotèrmic que detecta altes intensitats de corrent i curtcircuits, i que salta automàticament, desconnectant tot el sistema elèctric de l'habitatge quan es produeix una fallada seriosa. Un Interruptor general automàtic (IGA) protegeix el circuit de la instal·lació contra intensitats altes i curtcircuits.

El seu càlcul, igual que tots els elements de protecció, és molt important ja que no es tracta de posar un IGA de molt amperatge. El IGA ha de tenir una intensitat nominal tal que sigui la màxima que suporti la nostra instal·lació, independentment de la potència contractada.

Interruptor diferencial (ID): S'encarrega de detectar possibles derivacions a terra i protegir
a les persones dels contactes indirectes (contactes amb masses metàl·liques posades accidentalment sota tensió). Un interruptor diferencial (ID) protegeix de possibles derivacions a terra a través del cos. Provoca l'obertura automàtica de la instal·lació quan detecta una fuita de corrent.
Gràcies a ell, el perill que ens electrocutem és mínim.

Hi ha diferents nivells de tall del corrent (sensibilitat). Normalment aquest valor és de 30 mA encara que en instal·lacions provisionals (obres) es pot posar un valor menys sensible de 300 mA.

Perquè el diferencial pugui funcionar necessita d'una adequada presa de terra. Si aquesta no existís podria succeir que la intensitat travessés el nostre cos i retornés al neutre sense que l'ID ho detectés.

Petit interruptor automàtic (PIA): Es tracta d'interruptors magnetotèrmics que surten de l'ID i parteixen els diferents circuits interiors de l'habitatge protegint individualment cada un d'ells. Es desconnecten quan es produeix una sobrecàrrega per excés de consum o bé un curtcircuit. El seu nombre varia segons les dimensions de l'habitatge o edifici encara que sol ser habitual 4, 5 o 6 circuits.

És important entendre que cada PIA protegeix el seu circuit pel que si connectem, per exemple, un
forn amb molta potència a un circuit amb un PIA de 10 A (enllumenat) el més probable és que aquest es dispari quan connectem el forn.

Alguns dels circuits que podem trobar en el nostre habitatge, segons el reglament de baixa tensió (ITC-BT-25) per a una electrificació bàsica són:

            C1: Punts d'il·luminació

            C2: Preses de corrent d'ús general i frigorífic.

            C3: Cuina i forn.

            C4: Rentadora, rentavaixelles.

            C5: Preses de corrent de la cuina i bany.