Tecnologia
4t ESO
Els paràmetres principals que defineixen el
corrent altern sinusoïdal són els següents:
• Cicle.
És la part del senyal que es va repetint en el temps. Un cicle complet
està format per dos semicicles idèntics, però de sentit contrari.
• Període
(T). És el temps de durada d’un cicle complet. Es mesura
en segons.
• Freqüència
(f ). És el nombre de cicles que es produeixen o es
repeteixen en un determinat interval de temps, normalment 1 segon. La
seva unitat és l'hertz (Hz). La relació entre el període i la
freqüència és:
• Valor
instantani (v, i). És el valor que pren el senyal a cada
instant de temps. La unitat de tensió és el volt (V), i la
d’intensitat, l’ampere (A).
•
Valor màxim (Vmàx ., Imàx.). És el valor més gran del
senyal dins d'un període. També s’anomena amplitud del senyal. Hi ha
dos valors màxims, un de positiu (Vmàx.) i un altre de negatiu (–Vmàx.).
•
Valor eficaç (Vef o simplement V ).Es aquell valor
que hauria de tenir un senyal continu per a que totes dues produeixin
el
mateix efecte Equival al valor d'un corrent continu que produeix el
mateix treball elèctric en un receptor; és a dir, produiria, per
exemple, els mateixos efectes calorífics en una estufa.
Es tracta d'un
dels paràmetres més importants del corrent altern. Així, els aparells
que mesuren la tensió o la intensitat en corrent altern indiquen els
seus valors eficaços.
La relació entre el valor màxim i el valor eficaç és:
Per defecte, quan parlem d’una tensió alterna de 220 volts,
ens referim al seu valor eficaç.
CONTACTA: Mario Domenech
i Conxita
Sabartrés
