En el desenvolupament històric de l’electrònica podem destacar, principalment, tres etapes ben diferenciades:
L’origen
de l’electrònica se sol situar a finals del segle XIX, quan, l’any
1883, Thomas A. Edison va descobrir l’efecte termoiònic, en observar
que quan
s’escalfava un material metàl·lic es produïa una emissió d’electrons.
J.A. Fleming va aprofitar aquest descobriment per construir, el
1904,
la vàlvula de buit, amb la qual va
detectar senyals de ràdio.
Les vàlvules termoiòniques de buit, semblants a les làmpades d’incandescència i fonamentades en l’emissió d’electrons de part d’un material incandescent, són considerades el primer component electrònic i van afavorir nous descobriments: la ràdio, la televisió, el radar, el control de sistemes, la construcció del primer ordinador (anomenat ENIAC) el 1941, Però no va ser fins al 1948 que comencen a ser substituïdes per díodes i transistors fabricats amb materials semiconductors, com el silici o el germani.
La utilització dels díodes i transistors va
representar un important
salt qualitatiu en l’electrònica, atès que gaudien d’avantatges
considerables: eren
més sòlids i robustos, més resistents als cops, d’un volum molt més
reduït, d’una vida útil més llarga i milloraven el tractament del senyal.
Els dos principals inconvenients que tenien, d’inici, eren la
sensibilitat als canvis de temperatura i, també, que no podien
subministrar potències elevades.
El 1960 va aparèixer
el primer circuit integrat (xip), la qual cosa va permetre
miniaturitzar encara més els equips electrònics.
El 1971 l’empresa Intel va fabricar el primer xip microprocessador i va
donar un nou impuls al progrés tecnològic i a la investigació en
electrònica.
Tots
aquests avenços
de l’electrònica han estat fonamentals
per al
desenvolupament de diferents camps d’aplicació industrial i domèstica: automatització,
control i regulació de processos, informàtica, robòtica,
telecomunicacions, transports, electromedicina, investigació científica
i espacial, làser, electrònica de consum, electroacústica, etc.
L’àmbit d’investigació i de desenvolupament de l’electrònica consisteix
a dissenyar nous circuits basats en el comportament dels electrons en
els materials. És per això que la seva evolució pràctica va lligada al
coneixement tecnològic dels materials.