Aula Z Tecnologia 4t ESO

calefacció i xarxa sanitària

ELEMENTS D'UN SISTEMA DE CALEFACCIÓ

En un sistema de calefacció podem distingir els següents elements:

GENERADORS:

La primera tasca en un sistema de calefacció és produir (o obtenir) la calor que serà utilitzat posteriorment. L'element que realitza aquesta funció sol conèixer com a GENERADOR. En els sistemes de calefacció convencional s'empra una caldera, en la qual es crema un combustible que transmet l'energia de la seva combustió a un fluid caloportador (és a dir, aigua, aire calent, vapor d'aigua o olis tèrmics). Aquests combustibles tradicionals poden ser gasosos (gas ciutat, gas natural, butà, etc.), líquids (gasoil i fuel) o sòlids (carbó o llenya).

Caldera gasoil   Caldera de gas   Caldera biomassa   Termo elèctric

Circuit calefacció

Quan s'utilitzen diversos sistemes de generació, se sol emprar un BESCANVIADOR. Aquest dispositiu es compon fonamentalment d'un o diversos circuits primaris encarregats de subministrar l'energia a través del fluid caloportador, i d'un o diversos circuits secundaris, que són els que utilitzen aquesta energia (aigua sanitària, calefacció, climatització d'una piscina, etc.).

Existeixen molts tipus d'intercanviadors de calor, però el més utilitzat és el de tub helicoïdal (serpentí). Amb els intercanviadors s'aconsegueix també la independència dels fluids dels diferents circuits.

Hi ha altres generadors que no necessiten de recursos energètics externs com el gas, gasoil o electricitat, i per això són més respectuosos amb el medi ambient. El seu ús és cada vegada més generalitzat doncs, a més de no contaminar, comporten un considerable estalvi econòmic.

        Colector solar- Col·lectors solars: Aprofiten les qualitats d'absorció de la radiació i transmissió de calor d'alguns materials, i de l'efecte hivernacle que es produeix quan un altre material (per exemple el vidre) és transparent a la radiació d'ona curta del sol i opac a la radiació d'ona llarga que emeten els cossos que estan calents.

La forma més comuna de transmissió de l'energia que absorbeixen és a través d'un intercanviador, encara que també es pot cedir directament a l'aire, a emissors, piscines, etc.

El seu principal inconvenient és que l'energia solar tèrmica no sempre està present, per la qual cosa se sol complementar amb un generador auxiliar (caldera de gas, gasoil, etc.).

        - Energia geotèrmica de baixa temperatura: Consisteix en un serpentí sota terra a una profunditat de 60 cm que capta la diferència de temperatura de la terra respecte a la temperatura ambiental mitjançant algun tipus de líquid. S'ha de complementar amb un altre generador.

El seu principal inconvenient és que en aquest tipus de calefacció, la temperatura màxima que solen arribar el fluid és de 47ºC.


EMISSORS I DISTRIBUÏDORS:

Els emissors i distribuïdors cedeixen a l'ambient la calor produït en el generador i distribuït per la xarxa de canonades de la instal·lació. La transmissió de calor a l'ambient pot reaRadiadorlitzar-se a través dels següents emissors:

     - Radiadors: Poden ser de fosa de ferro o d'alumini. El nom de radiador prové que al principi, quan es va inventar, se suposava que la calor s'intercanviava per radiació però realment s'intercanvia per convecció (mitjançant un fluid, en aquest cas l'aire, que transporta la calor entre zones amb diferents temperatures).

       - Sòl i parets radiants: Xarxa de tubs (normalment de polietilè) que s'instal·len estratègicament sota del sòl, per on circularà l'aigua. Hi una versió de sòl radiant formada per resistències elèctriques (no necessita generadors ni conduccions). El terra radiant també funciona per convecció.

        - Fan-coils: Es tracta d'un intercanviador constituït per una bateria aleteada de coure o acer i un ventilador que força el pas de l'aire. Aquest emissor també s'utilitza en els sistemes de refrigeració, en els que l'aigua està a baixa temperatura.


ELEMENTS DE SEGURETAT, REGULACIÓ I CONTROL:

Aquests elements s'encarreguen de regular, fonamentalment, la pressió i la temperatura:

                 - Vàlvules de seguretat: Eviten sobrepressions que no puguin ser absorbides pel dipòsit d'expansió de la caldera.

                  - Termòstats a generadors: Les calderes en solen tenir dos: un de regulació, la missió és mantenir la temperatura de l'aigua de la caldera entre 60 i 90 ° C, i un altre de seguretat, que té una regulació fixa (entre 90 i 95 ° C) per evitar que la temperatura augmenti de manera perillosa.Termòstats en emisors

             - Termòstats a emissors: Aquests elements regulen la temperatura de l'estada a voluntat de l'usuari. Solen ser claus termostàtiques que deixen circular més o menys fluid en funció de la temperatura d'aquest. El seu principal inconvenient és que hem de ajustar manualment fins a trobar la temperatura desitjada.

Termòstat a estances

                 - Termòstat a estances: Són dispositius electrònics (normalment) que actuen sobre el circuit que subministra el fluid calent a els emissors. Realment el que fan és tallar la circulació quan es sobrepassa la temperatura desitjada per l'usuari i s'activen quan aquesta baixa. Actuen sobre el generador (caldera). El seu principal avantatge és que a diferència dels anteriors, són automàtics. Nosaltres fixem la temperatura i ells s'encarreguen de la resta.

            - Aparells de control: Normalment, els generadors disposen d'un termòmetre, per controlar la temperatura de l'aigua, i d'un mesurador de la pressió a la qual aquesta es troba. També incorporen claus de tall dels diferents circuits i altres sensors (de fums, gas, etc.). el circuit electrònic del generador és que controla tots aquests paràmetres.



 
Aula Z                            CONTACTA:  Mario Domenech i Conxita Sabartrés  Licencia de Creative Commons
Valid CSSValid html 4.01Valid WAI 1.0 AAA