Tecnologia
3r ESO
Hi ha pocs invents que hagin tingut una repercussió social tan gran com la del telèfon. En poc més de 100 anys el telèfon ha transformat la vida de les persones, la seva manera de comunicar-se, de treballar o de fer negocis. Actualment l'organització econòmica i social actual no es pot entendre sense el telèfon.
Resulta sorprenent la facilitat amb què, només marcant un número en un teclat, podem parlar amb una persona que pot ser a qualsevol lloc del planeta. La xarxa formada actualment per milions de telèfons ha estat la primera a cobrir una bona part del món i crear així un sistema de comunicació global.
El telèfon i les línies de telefonia són una tecnologia en continu canvi i de la què s'han derivat nous sistemes de comunicació: fax, Internet, correus electrònics, telèfons mòbils, ...
Segons la majoria de llibres d'història l'inventor del telèfon va
ser Alexandre Graham Bell, però l'any 2002 es va reconèixer que el
veritable inventor del telèfon havia estat Antonio Meucci, un
desconegut immigrant italià. El 1856 Meucci va ser la primera persona
que va aconseguir transmetre la veu humana a distància a través d'un
cable elèctric però no va poder patentar el seu invent per manca de
recursos i no va ser fins el 1876 quan Bell va patentar l'invent.
BREU CRONOLOGIA DEL TELÈFON:
1856 - Antonio Meucci inventa el telèfon, però no el pot patentar.
1876 - Alexandre Graham Bell patenta el telèfon.
1878 - Bell crea la seva empresa: "Companyia Telefònica Bell".
1900 - Als Estats Units es registren un milió de telèfons.
1924 - A Espanya es crea la companyia "Telefónica de España" i l'estat li concedeix en exclusivitat el seu servei.
1939 - Primer telèfon inalàmbric.
1955 - A Espanya hi ha un registre d'un milió de telèfons.
1976 - Suècia estableix les primeres línies de telefonia mòbil.
1980 - Gran expansió del telèfon mòbil.
1998 - Liberalització de la telefonia a Espanya. S'acaba amb el monopoli i altres empreses comencen a oferir els seus serveis.
2003 - Espanya registra més de 17 milions de telèfons fixos i més de 37 milions de telèfons mòbils.
2008 - Inici dels telèfons intel·ligents
Consisteix en la transmissió de la veu i altres sons a distància, utilitzant aparells elèctrics, comunicats de forma alàmbrica (cables) o inalàmbrica (ones electromagnètiques).
En l'actualitat, a més a més dels sons, es possible transmetre dades,
imatges i en general, qualsevol tipus d'informació que pugi
convertir-se en una senyal elèctrica. Els serveis telefònics són, per
tant, innumerables, des d'nformació horària, meteorològica, ..., fina
a la connexió a Internet.
L'accés a les xarxes de telefonia es realitza, normalment, a través d'un aparell anomenat telèfon, el qual consta bàsicament de:
MICRÒFON, encarregat de convertir les ones sonores que li arriben en forma de senyals elèctriques per posteriorment transmetre. Poden ser electrodinàmiques, de carbó o de condensador.
AURICULAR O ALTAVEU,
dispositiu que rep les senyals elèctriques identificant el nombre de
l'abonat amb el qual es desitja comunicar. És numèric o alfanumèric,
podent seleccionar la marcació per "polsos" (antiga) o per tonus
(multifreqüència).
TIMBRE o BRUNZIDOR, situat, generalment, al costat del dispositiu de marcació i encarregat de generar una senyal audible per indicar que l'altre abonat desitja iniciar una comunicació.
CIRCUIT DE LÍNIA I TRANSMISSIÓ, encarregat de controlar la línia telefònica i eliminar qualsevol sobretensió que arribi per ella.
El seu funcionament es pot dividir en tres passos:
Aquesta tasca la realitza el micròfon. Aquest pot ser de condensador, electrodinàmics, piezoelèctrics, entre altres.
El micròfon té una membrana metàl·lica que vibra en rebre el so. Darrera hi ha un petit recipient de grànuls de carbó (material que deixa passar poca electricitat). El micròfon és travessat pel corrent continu. Quan no parlem, la quantitat d'electricitat que travessa el micròfon és sempre la mateixa.
Quan parlem, la membrana vibra i comprimeix els grànuls de carbó de
manera que estan més junts o més separats. Quan estan molt junts
s'estableixen molts punts de contacte entre ells i per tant pot passar
el corrent a través del micròfon, en canvi quan estan separats no
s'estableixen prous punts de contacte i no passa suficient corrent.
El micròfon aconsegueix que la informació que hi ha al so es
transfereixi a un cable elèctric. Aquesta informació viatja en forma
d'electricitat i s'anomena senyal elèctric. Aquest senyal viatjarà des
de l'emissor (telèfon de la persona que parla) fins al receptor
(persona que escolta). Per fer-ho només fan falta dos cables de coure i
una font de corrent continu com pot ser una bateria.
Aquesta funció la realitza l'auricular. Aquest és un petit altaveu dissenyat per ser aplicat directament a l'oïda. Està format per un electroimant i una membrana metàl·lica. El corrent amb una intensitat variable que arriba del micròfon passa per l'electroimant i aquest atrau la membrana metàl·lica amb més o menys intensitat en funció de la intensitat del corrent i la fa vibrar. Quan es mou la membrana també vibren les partícules d'aire que es troben al seu voltant i es reprodueix el so original.
L'establiment d'una comunicació entre dos abonats telefònics ha de passar per les següents fases:
Detecció d'inici de comunicació, quan l'abonat que desitja comunicar-se despenja el telèfon.
Connexió amb l'abonat que truca, be sigui mitjançant un to o de viva veu, per indicar-li que se l'està atenent i que pot indicar el nombre d'abonat amb qui desitja establir la comunicació.
Registre del nombre de l'abonat sol·licitat o emmagatzematge temporal en una memòria del nombre indicat mitjançant el dispositiu marcador.
Selecció de l'abonat destinatari i comprovació de línia lliure (no està ocupada). En cas contrari s'indicarà mitjançant un to d'ocupat.
Enviament de corrent de trucada si el destinatari no està ocupat.
Connexió amb l'abonat de destí quan aquest despenja el seu telèfon, produint-se el tall de la corrent de la trucada, estableix la comunicació i realitza la corresponent tarifa.
Fi de la conversació i desconnexió quan un dels dos abonats penja el telèfon.
Donat que és, pràcticament, impossible mantenir permanentment tots els usuaris connectats entre sí, es fa necessari la utilització d'un sistema que permeti establir la comunicació sols durant el temps que aquesta trigui. Aquests sistemes estan formats per:
Les centrals de comunicació telefòniques, que són les encarregades de realitzar la connexió entre dos abonats que desitgen establir una comunicació.
Diferents medis de transmissió connectats: xarxes d'enllaç i d'abonats.
Les xarxes d'enllaç estan formades per circuits que uneixen les centrals entre sí, utilitzant medis adequats (cables de parells, fibra òptica, ...). Si les centrals connectades són urbanes, s'anomenen xarxes d'enllaços urbans, interurbanes si s'uneixen centrals de diferents localitats, i xarxa d'enllaços internacionals quan s'uneixen centrals de diferents països.
Les xarxes dels abonats són elements de connexió entre els abonats i la central a la que pertanyen. Cada abonat té assignat un circuit independent de la resta dels abonats, anomenat bucle de l'abonat.
Antigament el procés de connexió entre abonats es realitzava manualment, era una persona (operadora) l'encarregada de realitzar-la. En l'actualitat, les centrals telefòniques són automàtiques i realitzen la connexió sigui de forma electromecànica (relés) o electrònica.
Després de rebre el nombre de l'abonat amb el qual es desitja establir la comunicació, la central telefònica realitza les connexions adequades per a que la comunicació sigui possible.
A nivell privat, mitjanes o grans organitzacions empresarials necessiten equips similars als instal·lats en les xarxes públiques però de menor capacitat. Aquests equips s'anomenen centrals privades de comunicació (PBX), les quals proporcionen serveis de telefonia als usuaris connectats a elles, permeten realitzar trucades internes sense necessitat d'accedir a la xarxa pública. Un sistema automàtic o a través d'operadores atendran les trucades que provenen de l'exterior (xarxa pública) i donarà curs a les trucades que surten.
CONTACTA: Mario Domenech
i Conxita
Sabartrés
