A partir dels fils produïts a les
filatures, es procedeix al
TISSATGE
que és el procés de fabricació de teixits per obtenir
finalment peces de roba i teles.
El teixit és la peça de tela determinada per una amplada i una llargada obtingudes per l’entrellaçament de fils.
Un teixit senzill està determinat per 4 aspectes:
Ordit
és el conjunt de fils paral·lels que determinen la llargada i
l’amplada de la peça.
Trama
és el conjunt de fils que passen transversalment d’una vora a
l’altra
del teixit, entrellaçant-se amb els fils de l’ordit.
Densitat
és el nombre de fils o passades per unitat de longitud. Tant la de l’ordit com la de la trama es determinarà d’acord amb la forma que es vulgui presentar el teixit, més o menys dens o rígid o bé més o menys suau, flexible o esponjós. La unitat més emprada és el centímetre, és a dir, quants fils o passades hi ha en un centímetre.
Lligament
és la diferent evolució de l’ordit i de la trama en cada teixit, les
diferents evolucions d’aquests dos conjunts de fils les podem
representar gràficament en un paper quadriculat. Per fer aquestes
representacions haurem de seguir unes normes:
Si el fil de l’ordit passa per damunt del fil de la trama dibuixarem un
quadre de color negre.
Si el fil de l’ordit passa per davall del fil de la trama deixarem el
quadre corresponent en blanc.
En els telers, els fils de l’ordit se situen en un tambor (plegador
d’ordit) a la part del darrere del teler i que es van descargolant a
mesura que es va teixint.
Els telers tenen una mena de bastiment (lliços) que fan pujar i baixar
de forma alternativa els fils de l’ordit per tal de poder fer passar
millor el fil de la trama, que passa mitjançant la llançadora que cor
sobre el batà.
El lligament és la combinació dels fils d’ordit amb els de la trama i
es fa mitjançant els lliços del teler que fan pujar i baixar els fils
corresponents a l’ordit. Aquests fils, els d’ordit, pugen un si, un no,
o bé poden formar diverses combinacions o lligaments que donaran lloc a
diferents tipus de teixits i també a diferents textures.
La llançadora és una peça allargada i acabada en punta pels dos extrems
i amb una obertura.
Al mig on hi ha la bitlla, una mena de pal on s’enrotlla el fil de la
trama.
El teixit ja elaborat s’enrotlla en un altre corró que hi ha a la part del davant del teler (plegador de tela).
Algunes de les combinacions més conegudes en el mercat són:
Tafetà
És un dels lligats més simples i més utilitzat per a fer teles. Cada fil d’ordit s’entrellaça amb un fil de la trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil de l’ordit, és a dir, la trama passa alternativament a l’ordit. El lligament de TAFETÀ permet obtenir una gran varietat de teixits, que no tenen ni dret ni revés, les dues cares queden idèntiques.La superfície és plana per la qual cosa també s’anomena lligat de pla.
Sarja
Els fils de l’ordit i els de la trama s’entrellacen
passant dos fils per sobre i dos per sota formant un lligament que dóna
com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament
es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama,
fent un lligat escalonat. El teixit que se n’obté fa unes ratlles en
forma de diagonal. Per a fer teixit de sarja cal un teler amb tres
lliços com a mínim. Les teles de sarja tenen dret i revés. S’utilitza
generalment amb la seda, el cotó i la llana.
Setí o ras
El fil de la trama passa per sobre de 4 fils de
l’ordit i un per sota. Els lligats de la trama i de l’ordit es
caracteritzen per una perfecta separació geomètrica en la seva
combinació, la qual cosa proporciona un aspecte superficial molt llis.
Aquests tipus de teixits tenen un ordit de gran densitat. Per la seva
fabricació es fa servir fil de seda, lli, cotó o fibres químiques, per
això una de les cares és més brillant que l’altra.
Teixits de punt
són teixits formats per un sol fil de llargada
indefinida, que
s’entrellaça amb ell mateix formant malles. S’obtenen treballant amb
agulles, passadors i platines amb les quals s’efectuen minucioses
operacions que imiten la tècnica del ganxet, la qual, tradicionalment
es feia a mà. Actualment el gènere de punt es confecciona amb modernes
màquines anomenades tricotoses. Els esquemes d’entrellaçament que
permeten aquestes màquines són innombrables, partint sempre d’una
variació simple.
Una característica particular del punt és la seva resistència i
elasticitat, que fan que s’adapti bé a la forma del cos. S’aplica a la
confecció de roba interior i de tot tipus de jerseis i samarretes de
cotó.