Aula Z Tecnologia 2n ESO

obtenció i transformació dels materials tèxtils


Els materials tèxtils poden ser d'origen natural, d'origen artificial o bé d'origen sintètic tal com ja has estudiat a primer d'ESO.

Un cop es disposa de les fibres es procedeix a transformar aquestes en fil. Per tant, les matèries tèxtils són totes aquelles que les podem transformar amb més o menys facilitat en fils per després teixir i poder obtenir tela o roba per després confeccionar peces de vestir, roba per a la llar, .... D’aquest procés de convertir les fibres en fils se’n diu FILATURA.

Mitjançant la FILATURA, les fibres es retorcen sobre elles mateixes i queden entrellaçades, cosa que permet obtenir un FIL prou llarg per fer-ne la tela o el teixit.
Un FIL està format a partir del cargolament i estiratge de les fibres que el composen, aquests poden ser molt flexibles, suaus, resistents a la tracció i de llargada indefinida.

La torsió d’una fibra dependrà de la seva destinació final. Farem servir una torsió forta per als fils que han de ser resistents, en canvi, per als gèneres de punt serà una torsió més dèbil pel fet que han de ser esponjosos. Mitjançant la torsió de dos o més fils se n’obtindran altres de més resistents.

L’aspecte definitiu d’un fil dependrà de tres condicionaments: de la naturalesa de la fibra, usada sola o barrejada; de la seva torsió i; del diferent aprest, brillantor, tacte i aspecte que se li vulgui donar.

Cada tipus de fibra necessita un procés específic, tot i això hi ha uns processos que són comuns:

filatura


El primer pas consisteix a netejar les fibres per després poder-les pentinar per tal que quedin paral·leles entre elles. Aquest procés es realitza amb una màquina anomenada CARDA, que alhora pot ser PENTINADORA, la que pentina les fibres per obtenir una capa homogènis i gruixuda anomenada napa; REPASSADORA, que aprima la capa de napa i la fa més homogènia; o bé METXERA, que separa la napa en vetes o metxes homogènies.







filatura


Finalment, caldrà torçar o cargolar perquè el conjunt quedi cohesionat i resistent, és a dir, es converteixi en fil, tot plegat segueix el següent procés:


filatura

les metxes en sortir de la carda metxera s’estiren i es deixen ben paral·leles amb el guill o tren d’estiratge; aquestes es porten a la selfactina o màquina continua de filar que és la màquina que pròpiament fila, és a dir, fa el fil estirant i torçant alhora. El fil resultant es cargola en bobines o en fusos i finalment dels fusos o bobines podem fer-ne madeixes o troques amb la màquina d'aspiar o bitlles.  


 
ACTIVITATS  12 - 17


 
Aula Z                            CONTACTA:  Conxita Sabartrés  Licencia de Creative Commons
Valid CSSValid html 4.01Valid WAI 1.0 AAA