Des de temps prehistòrics el dibuix ha estat una forma de comunicació entre els humans.
El
llenguatge gràfic ens permet expressar i identificar amb un cop d'ull
conceptes i objectes que per mitjà del llenguatge oral o escrit serien
molt difícils d'expressar o de descriure.
Podem diferenciar entre dos tipus de dibuix:
1 - l'artístic que és una forma de comunicació subjectiva on la
interpretació depèn tant de l'autor com de la persona que l'observa.
2 - el dibuix tècnic on el llenguatge és objectiu, pretén plasmar la forma i les mides dels objectes seguint unes normes molt concretes. Es caracteritza per la seva precisió i exactitud.
S'usa per a dissenyar objectes, mecanismes, màquines,
construccions, ... Aquest tipus de dibuix sempre té una finalitat
pràctica i sempre ha de complir unes normes per tal que s'entengui
arreu de món.
Representar un
objecte tridimensional sobre el paper planteja unes dificultats que en
dibuix tècnic es resolen de dues formes: aplicant la teoria de la perspectiva
o dibuixant les projeccions o vistes
de l‘objecte.
La perspectiva ens dona una sensació visual semblant a la que tenim quan observem l'objecte a la realitat.