Aula Z Tecnologia 1r ESO

els plàstics


Una mica d'història

Fins al segle passat només es coneixien els plàstics naturals: la cel·lulosa ( fusta, palla), la banya (matèria proteica dura), les resines vegetals i el cautxú, però es va anar descobrint que els plàstics naturals podien ser alterats per fer-los més útils.
 
El 1839, Charles Goodyear va descobrir que, escalfant el cautxú natural, tou i enganxós, amb sulfur, esdevenia molt més consistent i més elàstic pel fet que les molècules de sulfur s’enllaçaven amb les molècules de cautxú i evitaven que es moguessin lliurement.
 
Font: tecno 12-18 El 1868, John Wesley Hyatt va tractar les fibres de cotó amb una barreja d’àcid sulfúric i àcid nítric i va crear una substància trencadissa anomenada nitrat de cel·lulosa. La va barrejar amb essència de càmfora i va produir un plàstic transparent i flexible que va anomenar cel·luloide. Se’n va fabricar pintes, obridors de cartes, tanques, nines, dents postisses, boles de billar i pel·lícules de cinema, però tenia un gran inconvenient, era altament inflamable.
 
El 1909, Leo Bakeland va inventar un nou plàstic al què va anomenar BAQUELITA. Es pot considerar el primer plàstic de fabricació humana, ja que s’aconsegueix ajuntant milers de petites molècules en lloc d’alterar una molècula gegant natural. Va ser a partir del 1930 quan es va començar a descobrir nous tipus de plàstics de manera que actualment existeixen més de vint famílies de plàstics i més de cinc mil marques comercials per designar-los. La majoria es fan a partir de productes químics derivats del petroli.


activitats 18 - 24








Aula Z                            CONTACTA:  Conxita Sabartrés  Licencia de Creative Commons
Valid CSSValid html 4.01Valid WAI 1.0 AAA