Aula Z Tecnologia 1r ESO

ELS tèxtils


Naturals d'origen vegetal

Són produïdes per les plantes i el seu constituent bàsic és la cel·lulosa i la lignina. Podem obtenir fibres vegetals de la flor, de les fulles o de les tiges, segons la planta. Les més utilitzades són:     



El cotó [Co] 

Font: profesorenlinea.cl

El cotó és una planta de la família de les malvàcees.

S’obté a partir de la flor i la llavor del cotoner que estan recobertes d'una substància fibrosa, blanca i suau. Està doncs, formada en gran part per cel·lulosa.

Es cultiva en regions càlides.

És força econòmic en la seva producció, per tant es conreen moltes espècies diferents, entre elles el cotó de Texas (Gossypium hirsutum), originari de l'Amèrica Central i el cotó de les Índies Occidentals (Gossypium barbadense), d'Amèrica del Sud, que es conrea al sud-est dels Estats Units sota el nom de Sea Island Cottonn considerat el cotó que produeix les fibres de millor qualitat.

Es considerada la més important de les fibres vegetals i també força econòmica.

La seva llargada oscil·la entre 16 i 30 mm. i la seva secció o gruix entre 12 i 16 micres. Sol ser de color blanc. Encara és la fibra més usada per la seva elevada capacitat d’absorbir la humitat i el seu baix preu.


Característiques: de tacte suau, no irrita la pell (no produeix al·lèrgies), absorbeix bé la humitat, fàcil de tenyir, dissipa l’electricitat estàtica, resisteix temperatures altes en el rentat i en la planxada, fresca, s’arruga amb molta facilitat, no s’arna, molt resistent a les rentades, bon aïllant tèrmic.

Usos: roba d’ús personal i domèstica i hidrofilat en medicina (gasses). Les fibres més curtes s’usen per fer cel·lulosa.



El lli [Ll]

Font: ecoaldra.com

És una planta herbàcia anual.

Els principals productors són Russia, Europa Central i Egipte.

Es la fibra tèxtil coneguda usada des de l'antiguitat. S'ha trobat teixits de lli en tombes egipcies de més de 4500 anys. Cap al segle XVII va tenir una gran impotància a Europa, especialment a Escòcia, Irlanda i Anglaterra; de fet actualment encara és molt valuós i reconegut el fil d'Escòcia. Posteriorment va anar perdent importància degut a la forta competència del cotó tot i que actualment s'està revaloritzant fortament.

S’obté a partir de la tija de la planta del mateix nom.

Per tal d'obtenir la fibra del lli cal portar a terme un seguit d'operacions: l'enriuament on s'amara el lli en aigua corrent i se sotmet a un procés de fermentació que dona lloc a la putrefacció de la part llenyosa de la planta sense que en resultin danyades les fibres, amb aquest procés s'alliberen les fibres cel·lulòsiques de la matèria gomosa que les envolta; el bregatge o mòlta on es trituren les parts llenyoses un cop seques per tal de separar-les de les fibres; i el rastell on se separen les darreres partícules llenyoses que encara acompanyen la fibra i que queda a punt per al posterior tractament en la indústria tèxtil.

La llargada mitjana és de 30 mm. i el gruix de 19 micres aproximadament. En el món del tèxtil aquesta fibra se l’anomena “teixit de fil” o simplement “fil”. 



Font: amnifatturafolomo.itCaracterístiques: sol ser de color blanquinós, una mica lluent, poc elàstica, de tacte una mica rígid, que amb el temps es flexibilitza, fàcil de rentar, suporta qualsevol tipus de detergent,  s'asseca amb molta facilitat, s’arruga amb molta facilitat, bona resistència a la tracció, admet el planxat intens, fàcil de tenyir, s’embruta poc, molt fresca, no acumula electricitat estàtica, molt transpirable.

Usos: teixits de llenceria, roba d’estiu (fresca), veles i lones de vaixells degut a la seva gran resistència i lleugeresa alhora.


El jute [Ju]

Font: greenarthproducts.eu

Font: stayrawblob.com

Planta exòtica herbàcia (Corchons),  anomenada cànem de Bengala o cànem de Calcuta, pel seu origen.

S’obté a partir de les tiges de la planta.

La Índia i el Pakistan concentren gairebé tota la producció mundial.

La seva llargada és d’uns 7 mm. i el gruix d’unes 18 micres.
 
Característiques: de color blanc però amb el temps es torna de color gris terrós, poc flexible, força resistent, brillant, una mica basta i gruixuda, la humitat l’altera amb facilitat.

Usos: soles d’espardenyes i teixits per a sacs i embalatges.



El Cànem

Font: ganja.bligoo.com

Font: terra.org

S’obté de les tiges de la planta de la família de les cannabàcies.

Es conrea a les regions temperades i subtropicals.

El fruit s'aprofita com a aliment per a les aus.

El seu oli s'empra en pintura, en la fabricació de sabons i en farmàcia.

Actualment Russia concentra més de la meitat de la producció mundial.

S'extreuen les fibres del tronc del cànem per enriuada, que destrueix les matèries gomoses que mantenen adherides les fibres, tot seguit s'aplica el procediment de bregatge per tal de separar les fibres de les matèries llenyoses i finalment el rastrell per que quedi a punt per a ser filada.

Acostuma a ser de color groguenc, té una llargada mitjana d’uns 30 mm. i un gruix d’unes 25 micres.

Es treballa juntament amb el cotó, al qual se l’hi incorpora petites quantitats.


Característiques:poc flexible, resistent, bast, la humitat l’altera amb facilitat.

Usos: soles d’espardenyes i teixits per a sacs, embalatges, catifes, cordes, cinturons. També té certes aplicacions nàutiques tot i que les fibres sintètiques en són un gran competidor.



La ràfia

Font: portalbonsai.com

S’obté de la palma d'Àfrica tropical del gènere Raphia. Les seves fulles són pinnades. El seu color és groguenc. És una fibra força tenaç i gruixuda. S’usa per a fer catifes, cordills i objectes de cistelleria en general.


S’obté de la palma d'Àfrica. El seu color és groguenc. És una fibra força tenaç i gruixuda. 

Característiques: de tacte suau i sedós, resistent, la humitat l’altera amb facilitat.

Usos: catifes, cordills i objectes de cistelleria en general.


L'espart

Font: museovirtual.csic.es

Font: espartospascual.comze.com

Planta herbàcia de la família de les gramínies (Stipa tenacissima), pròpia de països pedregosos o esteparis.

S'obté de les fulles de la planta que són filiformes i tenaces i que es deixen estovar amb aigua durant unes tres setmanes colpejant-les per tal d'ablanir-ne les seves fibres i augmentar la seva plasticitat.

Els principals països productors són Algèria, Tunísia i Espanya.


Usos: cordes, per a fabricació d'estores i com a pasta de paper.


Altres fibres vegetals

la pita, el rami, el sisal, la ginesta, el coco, la boga, el formi (lli de Nova Zelanda).


ACTIVITATS  24 - 32


 
Aula Z                            CONTACTA:  Conxita Sabartrés  Licencia de Creative Commons
Valid CSSValid html 4.01Valid WAI 1.0 AAA