Aula Z Tecnologia 1r ESO

LA FUSTA


Les fustes elaborades

són taulers que es fabriquen a partir de restes de fusta (encenalls i restes de fusta reciclada o de poca qualitat); per tant aquest tipus de fusta resulta molt més econòmica que la fusta natural, acostumen a ser més resistents i es torcen menys que les naturals.

Els tipus de taulers artificials d'ús més comú són:

Les fulloles

fullola
Són plaques primes i de grans dimensions. Tenen un gruix entre els 0,5 i els 3 mm. Són poc resistents i es guerxen amb facilitat perquè les fustes tendeixen a perdre aigua de manera irregular durant el procés d’assecatge. 

Es fa servir en l’acabament de mobles, portes i elements decoratius construïts amb fusta transformada.




L'aglomerat

És una modalitat de presentació que té l’avantatge que no es atacada pels corcs, això fa que actualment sigui molt usada.

Per fabricar-la primerament es desfibra o es trosseja la fusta amb la qual cosa perd la seva textura natural i primitiva. Després s’encola i es premsa de manera que la cola actua de ciment i reforça el conjunt.

aglomeratHa tingut una bona acceptació en la fabricació de mobles ja que té una estructura molt uniforme i no s’esquerda perquè no té ni vetes ni nusos.

Com que el seu aspecte és poc agradable, es recobreix amb xapa de fusta de qualitat com el faig o el roure que els dona un acabat agradable i de qualitat. També en mobles de menys qualitat s'acostuma a recobrir amb una xapa de plàstic, habitualment de melamina.

El seu cost de fabricació és baix perquè es pot aprofitar fusta de molt poca qualitat o fins i tot reciclada.

Entre els inconvenients cal destacar la sensibilitat als canvis de temperatura i que en contacte amb l’aigua s’infla.

A més no te l’aparença de fusta i s’assembla més a un material sintètic que a un de natural.


El contraplacat

contraplacatConsisteix a encolar diverses plaques de fusta superposades, encolades i premsades que es col·loquen una sobre l’altra de manera que les venes de l’una quedin perpendiculars a les de la placa següent. Aquesta disposició de les fibres fa que aquest tipus de taulers tinguin una gran resistència i evita que es corbin. Les fustes més usades són la de bedoll, la de pi i la d'avet.

En resulten taulers de gruixos que oscil·len entre 3 i 30 mm. i estan compostos sempre per un nombre de plaques senars (3,5,7,...) El gruix final depèn de la quantitat i del tipus de xapa.
Avui es construeixen la majoria de mobles amb aquesta tècnica ja que permet usar una petita quantitat de fusta massissa de molta qualitat per donar un aspecte final exquisit i una superfície agradable al mateix.


El tablex

tablexÉs un derivat de la fusta que s'obté recuperant els residus de les serradores i de taulons vells. En resulten taulers de fibres fets amb les petites partícules de fusta que es premsen humides amb un aprest hidròfob (que no absorbeix l’aigua) i sense encolar.

En resulta un material compacte i homogeni, d'estructura laminar, flexible, fàcil de perforar i que pot ser tallat sense dificultats. Però aquest material molt sensible als canvis d’humitat i a la intempèrie, per tant resulta poc resistent però si bastant dur.

Es caracteritza perquè una de les seves cares és polida i brillant -anomenada cara vista- mentre que l'altra cara mostra una rugositat superficial uniforme - anomenada gofrat- que proporciona al tauler una aptitud especial per a la unió amb altres materials mitjançant l'enganxada.

Actualment el trobem comercialitzat en forma de planxes de 2,5 mm de gruix. S’usa per fer mobles i com a tauler per a fons d’armaris.


Els taulers de fibres:DM

DMSón taulers formats per partícules o fibres de cel·lulosa i lignina i resines adhesives, en un procés de prensatge a pressió en sec formen làmines que s'encolen amb resina sintètica en un premsatge posterior a una temperatura força elevada.

Els materials obtinguts són molt homogenis, de textura molt fina, de color uniforme i amb característiques físiques diferents segons el tipus d'aglutinant emprat.

Actualment es presenten en forma de taulers durs i semidurs de densitat baixa (DB) i de densitat mitjana (DM).

És un material que es pot treballar bé, però que té una resistència baixa a la humitat i a la temperatura.


ACTIVITATS  8 - 12


 
Aula Z                            CONTACTA:  Conxita Sabartrés  Licencia de Creative Commons
Valid CSSValid html 4.01Valid WAI 1.0 AAA