Aula Z Tecnologia 1r ESO

LA FUSTA


Les fustes naturals

En els països de zones temperades, com el nostre, utilitzem fustes procedents de coníferes com el pi, l’avet, el pollancre o el faig però també es fan servir fustes d’altres latituds.
Algunes de les fustes més comunes i d’ús habitual en el nostre entorn són:


El freixe

Font: avalonyearning.blogspot.com

Creix a les regions de l’hemisferi nord i té molta importància comercial als Estats Units, a Europa i al Japó. És una fusta bastant dura que s’ha utilitzat des de l’antiguitat per a l’elaboració de múltiples eines.
Té força flexibilitat i elasticitat, la qual cosa fa que sigui molt resistent als cops. També és una fusta molt fàcil de treballar. És molt apropiada per a l’elaboració d’estris esportius i mànecs d’eines. És de color marró molt clar i forma un dibuix amb els anells de creixement.


El faig

Font: amicsarbres.blogspot.comFont: lagarrotxa.org

Creix en regions temperades de l’hemisferi nord. És juntament amb el roure la fusta més utilitzada en els països europeus.
És dura però fàcil de treballar. Té una densitat elevada per la qual cosa és bastant pesada. Molt utilitzada per fabricar mobles, estris de cuina, mànecs d’eines i joguines. És de color crema rosat i la seva textura és fina i uniforme.




El tec

Font: quimicasthai.wordpress.com

És un arbre que creix a les regions tropicals, la seva fusta molt dura i resistent a la corrupció, és molt apreciada per a la construcció naval.
És una de les fustes més cares. És força difícil de treballar a causa de la seva duresa però té l’avantatge de ser una fusta molt duradora. S’utilitza en ebenisteria i per a acabats d’elements de qualitat.  És de color marró daurat però sol presentar un conjunt de vetes més fosques.


L'om

Font: larocambolescasradarwin.blogspot.com

És un arbre que creix en les regions de l’hemisferi nord. Les varietats més importants són l’om roig americà i l’om blanc americà.
És una fusta fàcil de treballar i molt resistent si es troba submergida. S’utilitza en elements que hagin d’estar contínuament humits, com els vaixells de pesca i estructures utilitzades en els embarcadors. És de color marró clar, tot i que de vegades té un tint vermellós.




La caoba

Font: grupotabas.com

És originària de Veneçuela tot  i que amb el temps s’han introduït en el mercat altres varietats de Cuba, Brasil o Àfrica.
És una fusta molt apreciada en ebenisteria. N’hi ha de diverses classes, la més coneguda el sapel·li, es molt usada en la cobertura de mobles.

Tot i que és una fusta dura és bastant fàcil de treballar tant a mà com amb màquines, es pot corbar amb molta facilitat.

Els mobles fets amb aquesta fusta tenen una gran estabilitat i una excel·lent aparença.  És de color vermellós.


El roure

Font: enciclopedia.catFont: ca.wikipedia.org

N’hi ha de moltes varietats que creixen en regions molt extenses del planeta.

És una de les fustes més dures, les diverses varietats tenen propietats diferents, es poleixen amb facilitat i admeten un bon acabat.
És molt resistent a l’aigua, per tant s’usa en embarcacions. 

És de color castany amb tons diferents segons la varietat. La seva textura és gruixuda. 


El pi

Font: foroantiguo.infojardin.com

N’hi ha moltes varietats que creixen a l’Amèrica del Nord, Brasil, Europa Central o al països escandinaus.

És la fusta tova més utilitzada gràcies a la seva durada. El pi silvestre i el pi de Panamà són les dues varietats més usades per la indústria de la fusta.

És una fusta fàcil de treballar i s’usa per fabricar mobles, caixes o pals elèctrics. Té un color castany ataronjat. 




La noguera

Font: arbrescamidelmig.blogspot.com

És un arbre distribuït per les regions temperades i càlides de l’hemisferi nord. És bastant estable i es treballa amb facilitat. 

Té un color castany amb vetes gairebé negres.

És una de les fustes amb més aparença externa, per això s’usa en elements decoratius i en fabricació de mobles. També se’n construeixen peces que han de ser tornejades.




La balsa

  Font: tosagua.wordpress.com Font: guimun.com

És un arbre que creix a països de les regions tropicals americanes com l’Equador.
És extremadament lleugera i fàcil de treballar però no és gaire resistent i resulta poc duradora. 


S’utilitza en la fabricació de bastonets dels gelats, en embalatges, per construir maquetes o com a aïllants en els sistemes de refrigeració ja que és una fusta que condueix molt poc la calor. 


El cirerer

Font: egurra.wordpress.comFont: xtec.cat

És un arbre que creix en les regions de l’hemisferi nord. Existeixen dues variants principals: el negre americà, de l’est dels Estats Units i el sanguinyol que creix a les regions europees de l’est i a l’Àsia Menor.
Tendeix a torçar-se però quan s’asseca es transforma en una fusta força estable. És resistent i es treballa amb comoditat. S’usa principalment en la decoració de mobles perquè resulta molt decorativa. És de color marró clar, fàcil de tenyir i de textura fina.


El castanyer

Font: iesleopoldocano.centros.educa.jcyl.esFont: fichas.infojardin.com

Creix en regions mediterrànies europees, a Amèrica i al Japó i a part de la fusta també se n’aprofiten els fruits.
És força suau, fàcil de treballar i resulta duradora fins i tot en ambients humits.
S’usa en la construcció d’elements exteriors com pals i estaques i rares vegades s’usa per a la construcció de mobles. És de color marró clar amb els anells de creixement força visibles. 




El bedoll

font: tecno 12-18

Arbre caducifoli però de fusta més aviat tova. Viu en zones fredes de l'hemisferi nord, especialement Escandinàvia, Sibèria i Canadà. Pot arribar als 30 metres d'alçada. El seu tronc acostuma a ser força recte i està recobert d'una escorça blanca que es desprèn amb facilitat del tronc.

A més dura poc ja que si està a l'exterior la humitat la podreix facilment.

És de color clar, gairebé blanc. S'usa per a fer contraplacats, embalatges sense retorn i mobles normalment xapats.



El teix

Font: ca.wikipedia.orgFont: ca.wikipedia.org

Arbre originari d'Europa, nordest d'Àfrica, i sudest asiàtic. Conífera que pot creixer fins a 10 o 20 metres.

El seu tronc marró d'escorça bruna i llisa, gruixut pot arribar als 4 metres de diàmetre. És un arbre de creixement lent i pot arribar a viure fins a 4000 anys.

Les seves fulles són molt primes i de tó verd fosc d'uns 4 cm de llarg i només 2-3 mm d'amplada que s'agrupen espiralment sobre un peduncle.

La seva fusta és dura, compacta, resistent, elàstica i imita molt bé l'eben. És molt apreciada pels ebenistes. S'usa en la fabricació  de mobles de qualitat.


La bubinga

Font: componentsandparts.comFont: canstockphoto.es

S’extreu d’un arbre africà que creix principalment al Camerun i a Gabon.
És força estable i forta, tot i que no és massa resistent, es treballa i lamina amb molta facilitat.
Té una aparença molt decorativa per això s’usa molt en fulloles per decoració. També se’n fabriquen mànecs d’alguns ganivets i la part de fusta dels raspalls. És de color castany vermellós.


ACTIVITATS  5 - 7


 
Aula Z                            CONTACTA:  Conxita Sabartrés  Licencia de Creative Commons
Valid CSSValid html 4.01Valid WAI 1.0 AAA