Observa atentament un condensador. A la figura de l’esquerra es
representa un condensador electrolític. Per aquest tipus de
condensadors és molt important la forma de la seva connexió. Per això,
al menys una de les potes de connexió està identificada tal i com
mostra la figura. No s’ha de connectar mai un condensador electrolític
amb la polaritat equivocada, no sols s’espatllaria, sinó que podria
explotar i produir ferides degut al seu contingut corrosiu. Una bona
solució per a identificar fàcilment la polaritat de les potes de
connexió, es introduir un tros de plàstic (de l’aïllament del cable) de
color vermell a la pota del pol positiu del condensador.
A la dreta de la figura es representa un condensador normal. En
aquest cas no cal tenir cap precaució especial en la seva connexió. Es
pot connectar de forma indistinta. Les línies de punts indiquen que la
connexió no és permanent, només es realitza quan és precís. Connecta el
circuit a la pila. La pota del negatiu del condensador electrolític
està connectada al negatiu a través del born (7). Ara fes contacte amb
la pota del pol positiu en els born (9) i (10) de forma alternativa i
observa que passa. Per simple contacte el born (9), el condensador
electrolític rep el corrent del positiu a través del LED i de la
resistència de 120 Ohm i es carrega. L’encesa ràpida del LED demostra
que el corrent passa. Quan el condensador està carregat, no passa més
corrent i el LED s’apaga.
Si ara fem contacte amb el born (10), el condensador es descarrega
lentament passant el corrent negatiu a través de la resistència de 4.7
kOhm, a la base del transistor que es desbloqueja per uns instants
permetent el pas de corrent i il•luminant el LED. La descàrrega del
condensador dura més temps per que la resistència de 4.7 kOhm és molt
més gran que la resistència de 120 Ohm.
Un condensador pot emmagatzemar càrregues elèctriques (mentre es
carrega) i després produir un corrent (quan es descarrega).
En aquesta experiència s’ha usat el condensador més gran dels
subministrats, té una capacitat de 470 μF (microfaradis). Repeteix
l’experiència amb un condensador de 22 μF (microfaradis).
Realitza ara l’experiència amb condensadors normals.
Alguns tenen nombres molt grans (1.000 i 4.700), però en aquest cas
es refereixen a pF (picofaradis) com a unitat de mesura, que és un
milió de vegades més petit que el microfaradi. Això significa que
aquests condensadors poden carregar-se i descarregar-se en faccions de
segon i passa tan ràpidament que no és gens fàcil de veure com
funcionen.
El tipus de condensador emprat en un circuit és fàcilment
identificable per la seva representació simbòlica.
El condensador més petit dels subministrats te una capacitat de
1.000 picofaradis. Un picofaradi correspon a una milionèsima part d’un
microfaradi i per tant la bilionèsima part de la unitat de base, el
Faradi. En xifres és 1/1.000.000.000.000.