telefonia mòbil

Els telèfons mòbils, pertanyents a una xarxa  de telefonia mòbil, estan connectats mitjançant un conjunt d'estacions receptores i emissores (repetidors o estacions base).

La telefonia mòbil empra ones per establir la comunicació i els senyals es transmeten a través de l'aire. Atès que els interlocutors de les trucades poden estar en moviment, serà necessari utilitzar un sistema de cèl·lules pel que en moltes ocasions també la hi crida telefonia cel·lular.

Les xarxes  de telefonia mòbil estan constituïdes per un conjunt d'estacions cadascuna de les quals  té un àrea de cobertura. D'aquesta forma, el territori es divideix en cel·les, en teoria, de forma hexagonal, controlades cadascuna per una estació terrestre. Quan un usuari es troba en determinada cèl·lula, serà atès per   la seva estació corresponent. Però si en desplaçar-se pansa  a una altra cèl·lula, llavors serà una altra estació la que li permeti seguir mantenint la conversa.

A les zones limítrofes, les cèl·lules es solapen, de manera que l'usuari  no perdi la cobertura quan pansa d'una a una altra. Cada estació utilitza un rang de freqüències específic i diferent del de les cèl·lules que l'envolten, que són adjacents a ella, doncs en cas contrari podrien produir-se interferències entre cèl·lules. Cèl·lules no adjacents si poden usar el mateix rang de freqüències.

El conjunt de   totes les cel·les d'una xarxa formen la zona de cobertura.

Així mateix , els terminals són capaços de connectar-se a altres xarxes  de telefonia mòbil, a la línia fixa (utilitzant centrals de commutació) i a xarxes  de dades com a Internet.