Per a la producció s'utilitzen els compressors. Aquests es poden
classificar en dos tipus, di èmbol o rotatius.
Compressors d'èmbol:són els
més utilitzats a causa de la seva flexibilitat de funcionament.
EL funcionament d'aquest tipus de compressors és molt semblat al del motor d'un automòbil. Un eix, mitjançant una biela i una manovella produeix el moviment alternatiu d'un pistó. En baixar el pistó s'introdueix l'aire. Quan ha *baixat totalment es tanca la vàlvula d'admissió i comença a pujar el pistó i amb això la compressió de l'aire. Quan aquest aire s'ha comprimit fins al màxim, la vàlvula de fuita s'obre i surt l'aire a pressió.
Generalment amb una sola etapa s’obté poca pressió pel que solen concatenar-se diverses etapes per obtenir majors pressions.
Compressors rotatius, aconsegueixen augmentar la pressió mitjançant el gir d'un rotor. L'aire s'aspira i es comprimeix en la càmera de compressió gràcies a la disminució del volum que ocupa l'aire. Els hi ha de paletes, de cargol i el turbocompressor.
Compressor de paletes:
Són molt silenciosos i proporcionen un nivell de cabal
pràcticament constant.
La compressió s'efectua com a conseqüència de la disminució del volum provocada pel gir d'una excèntrica proveïda de paletes radials extensibles que ajusten sobre el cos del compressor.
Compressor de claveguera o Roots:
Són cars encara que poden subministrar aire a major pressió que
els anteriors.
Empra una doble claveguera de manera que pren l'aire de la zona d'aspiració i ho comprimeix en reduir-se el volum en la càmera creada entre ells i el cos del compressor.
Compressor de cargol:
Són cars, silenciosos i tenen un desgast molt baix.
Es basa en el gir de dos cargols helicoïdals que comprimeixen l'aire
que ha entrat en el seu interior.
Turbocompressor:
Proporciona una pressió reduïda però un cabal molt elevat. No solen
utilitzar-se en aplicacions pneumàtiques industrials.
Les àleps recullen l'aire d'entrada i ho impulsen cap a la sortida augmentant la seva pressió.
La major part dels compressors subministren un cabal discontinu d'aire, de manera que s'ha d'emmagatzemar en un dipòsit.
El dipòsit a altre
serveix per evitar que els compressors estiguin en funcionament
constantment, fins i tot quan no es necessita gran cabal d'aire, també
ajuden a refredar l'aire.
Els dipòsits generalment disposen de manòmetre que indica la pressió interior, una vàlvula de seguretat que es dispara en cas de sobrepressions i una espita (aixeta) per al desguàs de les condensacions que es produeixen a l'interior del dipòsit.
Per transportar l'aire és necessari utilitzar conductors. Els conductors utilitzats són canonades metàl·liques o de polietilè de pressió. El diàmetre de les canonades depèn de les necessitats de cabal que requereix la instal·lació, tenint en compte la caiguda de pressió produïda per les pèrdues i la longitud de les canonades.
Generalment entre el dipòsit i el circuit se sol incloure una unitat de manteniment que compta amb un regulador de pressió, un filtre i un lubricador d'aire.