L'aire comprimit que s'empra en la indústria procedeix de
l'exterior. Es comprimeix fins a aconseguir una pressió d'uns 6 bars de
pressió, pel que fa a l'atmosfèrica (pressió relativa).
Els manòmetres indiquen el valor de pressió relativa que estem
utilitzant.
Per al seu estudi es considera com un gas perfecte.
Els avantatges que podem destacar de l'aire comprimit són:
- És abundant (disponible de manera il·limitada).
- Transportable (fàcilment transportable, a més els conductes de
tornada són innecessaris).
- Es pot emmagatzemar (permet l'emmagatzematge en dipòsits).
- Resistent a les variacions de temperatura.
- És segur, antideflagrant (no existeix perill d'explosió ni
incendi).
- Net (lo que és important per a indústries com les químiques,
alimentàries, tèxtils, etc.).
- Els elements que constitueixen un sistema pneumàtic, són simples i
de fàcil comprensió).
- La velocitat de treball és alta.
- Tant la velocitat com les forces són regulables d'una manera
contínua.
- Aguanta bé les sobrecàrregues (no existeixen riscos de
sobrecàrrega,
ja que quan aquesta existeix, l'element de treball simplement para
sense dany algun).
Els majors desavantatges que posseeix enfront d'altres tipus de font
d'energia, són:
- Necessita de preparació abans de la seva utilització (eliminació d'impureses i humitat).
- A causa de la compressibilitat de l'aire, no permet velocitats
dels elements de treball regulars i constants.
- Els esforços de treball són limitats (de 20 a 30000 N).
- És sorollós, a causa de les fuites d'aire després de la seva
utilització.
- És costós. És una energia cara, que en cert punt és compensada pel
bon rendiment i la facilitat d'implantació.
La composició aproximada en volum és: N2=> 78,084%; O2=> 20,9476%; *CO2 => 0,0314%; *Ne => 0,00181%; He => 0,000524%; *CH4 => 0,0002%; *SH4 => de 0 a 0,0001%; H2 => 0,00005% i una sèrie de components minoritaris (*Kr, *Xe, O3) => 0,0002%.