El fluid que utilitza la pneumàtica és l'aire comprimit i és una de les formes d'energia més antigues utilitzades per l'home.
La seva utilització es remunta al Neolític, quan van aparèixer les primeres manxes de mà, per avivar el foc de les foses o per airejar mines d'extracció de minerals.
Fins al segle XVII, la utilitzció de l'aire a pressió com a energia, es realitza en algunes màquines i mecanismes, com la catapulta d'aire comprimit del grec KTESIBIOS, o la descripció al segle I de diversos mecanismes que són accionats per aire calent.
A partir del segle XVII, es comença l'estudi sistemàtic dels gasos, i amb això, comença el desenvolupament tecnològic de les diferents aplicacions de l'aire comprimit.
Al segle XVIII es construeix el primer compressor alternatiu, en le segle XIX, s'utilitza com a font energètica per a perforacions de percussió, sistemes de conrreus, frens de trens, ascensors, etc.çA la fi del segle XIX es deixa de desenvolupar a causa de la competència d'altres tipus d'energia (màquines de vapor, motors i electricitat).
A la fi de la Segona Guerra Mundial, reapareix de nou la utilització a gran escala de l'aire comprimit com a font d'energia, degut, sobretot, a les noves exigències d'automatització i racionalització del treball en les indústries.
Estant avui dia àmpliament implantades en tot tipus d'indústries.
D'altra banda el fluid que s'utilitza en la hidràulica és l'aigua.
La utilització de l'aigua data de molt antic. Es coneixen obres rego que ja existien en l'antiga Mesopotàmica. En Nipur (Babilònia) existien col·lectors d'aigua negres, des de 37510 AC.
A Egipte també es van realitzar grans obres de reg, 25 segles AC.
El primer sistema de proveïment d'aigua estava en Agafaria any 691 AC.
El tractat sobre el cos flotant d'Arquímedes i alguns principis d'hidrostàtica daten de 250 AC.
La bomba de Pitó va ser concebuda 200 AC.
Els grans aqüeductes romans comencen a construir-se per tot l'imperi a partir del 312 AC.
Al segle XVI, l'atenció dels filòsofs se centra en els projectes de fonts d'aigua monumentals. Contribueixen en aquest sentit Leonardo Da Vinci, Galileu, Torricelli i Bernoulli.
A Euler es deuen les primeres equacions per al moviment de fluids.
Al segle XIX, amb el desenvolupament de tubs de ferro colat, capaços de resistir pressions internes elevades, la hidràulica va tenir un desenvolupament ràpid i accentuat.
No obstant això avui dia s'utilitza l'oli en bona part d'aplicacions industrials, i al fet que produeix menor corrosió sobre els conductes i a més es pot utilitzar com a refrigerant. Les aplicacions són molt variades.
En el transport: excavadores, tractors, grues, en frens, suspensions, etc.
En la indústria, per controlar, impulsar, posicionar, i mecanitzar
elements propis de la línia de producció.